Quan és costum collir all d’hivern als Urals

0

3128

Qualificació de l'article

Cultivar all d’hivern als Urals requereix coneixements especials. Molts agricultors novells estan preocupats pel moment de la collita. En primer lloc, cal tenir en compte les peculiaritats del clima per entendre quan es cull l'all als Urals.

Collita d’all d’hivern als Urals

Període de maduració

El temps de maduració dependrà en gran mesura de la qualitat que pugui proporcionar l’agricultor i de les característiques climàtiques. El període de maduració dels alls d’hivern és de 100 a 110 dies des que apareixen els primers brots, els alls de primavera maduren 15-20 dies més.

És molt important proporcionar una bona cura de les plantes durant l’estiu. Si l'estiu és massa sec, cal un reg addicional, en cas contrari, les dents seran petites i esveltes.

Consells per als jardiners

És important recordar que l’all no pot tolerar els sòls àcids.

1. En plantar varietats d’hivern, els fertilitzants s’han d’aplicar per endavant, sota el cultiu anterior.
2. La introducció d’adobs nitrogenats durant la temporada de creixement ajudarà a millorar significativament la qualitat de conservació dels alls en el futur.
3. Si el sòl s’esgota, es recomana fer fertilitzants addicionals en totes les etapes del creixement per activar-lo, això també accelerarà el procés de maduració i millorarà la qualitat dels fruits.

Un pas important per garantir la qualitat del cultiu és tallar les fletxes. El moment de la formació de fletxes no es pot perdre, en cas contrari les arrels seran petites. S’han d’eliminar quan arribin a una alçada de 10 cm del nivell del terra. Si no elimineu les fletxes, les arrels quedaran inutilitzables ràpidament i, certament, no s’estendran a l’hivern.

Característiques de les varietats

L’all d’hivern de varietats híbrides té una alta resistència a les malalties fúngiques i també madura més ràpidament. A continuació es mostra una llista de varietats híbrides adequades per a la cria als Urals.

1. L'escita pertany a varietats de mitja temporada. Es pot multiplicar per denticles o taps d’aire. El bulb té una polpa densa, les escates que hi tenen tenen una tonalitat lila. Té una alta resistència a la bacteriosi i a la podridura blanca.
2. Gradekovsky: maduració primerenca, all d’hivern. Madura en un termini de 80-86 dies. Els denticles, com les escates, estan pintats en un matís lila pàl·lid.
3. El bashir també pertany a les espècies de maduració primerenca. Venc en 85-90 dies. Els claus són densos, tenen un sabor picant i picant. Les escates del bulb són de color porpra pàl·lid, gairebé blanques, el bulb airejat està pintat d’un color violeta brillant.
4. Lyubasha: aquesta espècie és força popular als Urals. La seva vida útil és de 10 mesos a partir de la data de la collita. La varietat es distingeix per la seva alta resistència a la sequera i la resistència a les gelades. Madura en uns 100-110 dies.
5. Bogatyr: s’ha demostrat a l’Ural. Una característica de l’espècie són els caps, formats per 10 caps. El seu rendiment no queda completament afectat per les peculiaritats de la cura i el tipus de sòl. La maduració sol trigar entre 90 i 100 dies.

Definició de maduresa

Hi ha diverses maneres de garantir que els alls d’hivern o de primavera estiguin a punt per collir. El sòl al voltant de la tija s’ha d’extreure suaument amb les mans i s’ha d’examinar el bulb.Si l’estructura de la pell és densa, podeu començar a netejar-la. En cas contrari, la terra ha de ser empenta suaument cap enrere, cobrint el rizoma.

L’all ha d’estar madur

Un altre indicador de maduresa és la part terrestre de les plantes. El fullatge comença a canviar de color de verd a groc, cau a terra. La tija principal es torna tova. Apareixen esquerdes a les inflorescències. Les closques dels caps s’han de desprendre fàcilment. Cal comprovar les plantes no en una fila, sinó en totes les plantes alhora, per assegurar-se que tots els bulbs estan madurs.

2-3 setmanes abans de la collita, hauríeu de deixar de regar les plantes per poder controlar el procés de maduració. A més, aquest moviment ajuda a protegir els bulbs de l'atac de fongs. També podeu eliminar les fletxes i nusar les fulles grogues. Això redirigirà tots els nutrients al rizoma i evitarà que la planta desenvolupi la porció del sòl en aquesta etapa.

Collita

Un dels moments més crucials en què es cultiva all d’hivern als Urals és la collita dels llits.

Un cop determinat que el cultiu està completament madur, és molt important començar a collir immediatament. Quan està sobreexposada al sòl, la planta perd moltes de les seves propietats i s’emmagatzema pitjor a l’hivern. No importa quines espècies es conreaven al lloc: primavera o hivern.

No s’ha d’eliminar l’all, llevat que es trobi en una situació en què hi hagi fang al carrer. Llavors és millor esperar fins que el temps sigui normal. El millor és collir alls en un clima sec i tranquil, quan el sol no es cou massa. És millor desenterrar arrels al matí o al vespre.

Desenterrem els alls amb molta cura per no malmetre els caps. Utilitzeu una forquilla o una pala per a això. Es recomana desprendre’s del sòl dels cultius d’arrels amb una pala o forquilla; s’ha de fer amb un guant. Quan tots els fruits siguin a la superfície, s’han d’assecar bé. Això ajudarà a eliminar les arrels d'alguns bacteris i a preservar el cultiu a l'hivern.

Ideal si podeu deixar els caps al sol durant diverses hores. El procés d'assecat trigarà uns 5 dies. Després s’ha de tallar la part superior, deixant 5 cm de la tija. Una altra opció per preparar-se per a l’emmagatzematge és rentar els caps amb aigua freda. Després d’això, s’han de penjar per assecar-les perquè l’aigua s’escorri a la paella. Després d’assecar-se, es tallen les tiges i es deixen assecar les arrels durant una setmana sota un dosser.

Allò que amenaça amb una neteja prematura

Si l’all no es retira dels llits a temps, les conseqüències poden ser greus:

• les closques s’esquerden;
• els caps massa secs comencen a desintegrar-se en dents separades;
• algunes parts del bulb comencen a arrelar i germinar.

Qualsevol retard pot amenaçar la pèrdua total del cultiu. L’all pot quedar inutilitzable. El compliment de les normes de neteja, assecat i emmagatzematge garanteix una alta seguretat durant tot el període hivernal. No oblideu que s’ha de deixar de regar i fertilitzar un mes abans d’excavar.

Com es conserva la collita

La conservació de la qualitat dels cultius d’arrel depèn no només de la correcta collita i del compliment dels terminis. Quan s’emmagatzemen cultius d’arrel, és important assegurar les condicions interiors normals. Al llarg dels anys s’han inventat moltes maneres de preservar els cultius d’arrel fins a la primavera. El mètode més antic és l’emmagatzematge en trenes. Les trenes d’all es pengen a les habitacions fosques i seques.

Una altra aposta segura és l’emmagatzematge en xarxes o bosses de lli. Les xarxes s’han de remullar primer amb solució salina i assecar-les. Si l’habitació és una mica humida, escampeu les arrels amb closques de ceba. Absorbirà l’excés d’humitat i permetrà conservar l’all. Emmagatzemeu els alls d’hivern a una temperatura no superior a 10 10.

Part final

Quan es cultiva un cultiu d’alls als Urals, s’ha de tenir en compte les condicions climàtiques de la regió per entendre quan és millor començar a excavar cultius d’arrel.No heu de confiar només en els estàndards descrits als llibres, també heu de tenir en compte les característiques de les varietats. Quan conreu alls, heu de donar preferència només a les varietats zonificades.

El temps de maduració dependrà en gran mesura de la cura i les condicions de cultiu. El tipus de sòl també té un paper important. Els cultius d’all s’estancaran en sòls àcids, de manera que l’aplicació regular d’un cert tipus de fertilitzant ajudarà a accelerar el procés de maduració.