Pastanaga morada

0

987

Qualificació de l'article

Les pastanagues morades tenen un complex de substàncies útils, adequades per a la inclusió en la dieta de cada persona.

Pastanaga morada

Característic

Les pastanagues morades pertanyen a la família Umbrella, subespècie Daucus carota subsp. Sativus. Des del segle anterior, es considera una cura excel·lent per a diverses malalties. El vegetal es caracteritza per una baixa productivitat, una bona germinació, resistència a les malalties i a les plagues.

Les pastanagues morades s’utilitzen àmpliament a la cuina, es caracteritzen per una composició útil.

Descripció de la varietat

La pastanaga porpra és una herba bianual. A l’hora de triar les llavors, és útil tenir en compte les següents característiques:

• emmagatzematge;
• condicions d'ús;
• estat comercialitzable.

Segons la descripció, les varietats de pastanagues morades es distingeixen per un alt valor nutritiu i propietats medicinals.

La pastanaga porpra és una herba bianual.

Tipus de cultura

Es produeixen tipus de pastanaga porpra a diferents parts del país. Els més populars són:

• Boira porpra f1. Es tracta d’un híbrid de maduració primerenca de color porpra intens, interior taronja. La temporada de creixement és de 70 dies. La varietat és resistent a les malalties. Els fruits arriben als 30 cm de longitud.
• Drac. Els fruits són dolços, contenen vitamines del grup A, betacarotè. Són de color porpra brillant, a l'interior taronja.
• Barreja arc de Sant Martí. Els fruits de la varietat són de color taronja i porpra, de forma cilíndrica, creixen fins a 18 cm.
• Drac porpra. La varietat té un gust dolç. La part interior és de color groc ataronjat, la part exterior és de color vermell violeta. La longitud del fruit arriba als 25 cm.
• Purpula còsmica. Varietat híbrida amb una velocitat de maduració ràpida, de color porpra brillant a l'exterior i taronja a l'interior. Els fruits són dolços, creixen fins a 20 cm.

Descripció del matoll

La verdura porpra té una forta arrel vegetal i fulles plomes.

Descripció de fruites

El color de la fruita es presenta en una tonalitat morada diferent, segons l’espècie. La seva longitud és de 20-30 cm.

Els curts maduren més ràpidament que els llargs; la profunditat del sòl afecta el desenvolupament dels cultius d’arrel.

Contingut de fruita

La composició de la verdura és rica en minerals, 100 g conté:

• magnesi - 38 mg;
• clor: 63 mg;
• calci - 27 mg;
• sodi: 21 mg;
• sofre: 6 mg;
• potassi - 200 mg;
• fòsfor: 55 mg;
• vanadi: 99 mcg;
• molibdè: 20 mcg;
• níquel - 6 mcg;
• coure - 80 mcg;
• fluor: 55 mcg;
• liti: 6 mcg.

Vitamines en pastanagues morades:

• A (RE);
• grup B;
• DE;
• Beta carotè;
• E, K, PP, N.

El vegetal és ric en minerals

100 g d’un vegetal conté 35 kcal. BJU:

• proteïnes - 1,3 g;
• greixos - 0,1 g;
• aigua: 86,6-88 g;
• hidrats de carboni: 5,7-6,9 g;
• cendra - 1 g;
• fibra dietètica: 2,4 g

Creixent

El cultiu de pastanagues és un procés que no requereix una cura especial per a la verdura.

Desembarcament

Les llavors vegetals es caracteritzen per una bona germinació.La sembra a terra es realitza a principis de primavera. La terra es prepara, es fertilitza.

Els bons predecessors de les pastanagues són les patates, els cogombres i les cebes.

Abans de plantar, les llavors es deixen a l’aigua per germinar. Es planten als llits a una distància d'1-2 cm. Es deixen 10-15 cm entre les files.

Cura

L’essència de la cura és afluixar el sòl, aplicar fertilitzants, amanir, aprimar les plàntules. El primer aprimament es duu a terme quan apareixen 1-2 fulles a l’arbust. Les plantes grans es deixen separades a 2 cm

Adob

La verdura s’alimenta dues vegades per temporada:

• amb el creixement de 3-4 fulles, s’utilitza nitrat d’amoni;
• després de l’aprimament final, s’utilitzen superfosfats.

Reg

A l’estiu, les plàntules necessiten reg, segons l’estat del sòl. Es realitza al vespre, s’ha d’absorbir l’aigua i no deixar basses.

La cura consisteix a afluixar el sòl, fertilitzar, alimentar, aprimar les plàntules

Lluita contra les malalties

Les pastanagues protegeixen contra el desenvolupament i la propagació de malalties i plagues.

Fomoz

La phomosi, o podridura grisa, afecta parts de la planta que es troben sobre el terra, inicialment apareixen dents de color negre-marró amb un recobriment blanc al fruit.

La planta no es pot tractar, s’eliminen les parts danyades. Es podrà protegir el vegetal si s’aplica un fertilitzant nitrogenat, ruixar-lo amb un 1% de líquid bordeus.

Podridura blanca

La malaltia provoca danys a la fruita, apareix suavitat, un recobriment de color blanc, una escorça amb punts negres.

La podridura blanca es tracta afegint apòsits de potassi, ruixant amb productes que contenen coure, desinfectant els locals on s’emmagatzemen els cultius d’arrel.

Rizoctonia

Rhizoctonia és una podridura de feltre que afecta els fruits fins que apareixen taques de color gris fosc. El tractament es realitza mitjançant polvorització amb oxiclorur de coure.

Alternaria

Alternaria és podridura negra. La planta es torna negra, les fulles s’enrollen. Les plantacions es poden curar amb la droga "Rovral".

Bacteriosi

La bacteriosi es caracteritza per taques grogues a les fulles, gotes grises i blanques als pecíols, ratlles marrons a les tiges, taques marrons, úlceres als fruits. No sotmès a tractament.

Cercosporosi

Amb la derrota de la cercosporosi, les taques marrons clares s’estenen pel fullatge, s’enrotlla i apareix una placa. Els fruits es deformen. No es pot curar.

Taca marró

La taca bruna és una malaltia perillosa que es manifesta en forma de constriccions marrons. Els brots moren, apareixen taques grogues a les fulles i taques marrons a les tiges i als pecíols.

Desfer-se de les plagues

Sota la influència de les plagues, la planta és capaç de morir completament.

Mosca de pastanaga

La mosca de la pastanaga danya els cultius d'arrel. En aquest cas, les fulles es converteixen en bronze.

Evitar la propagació de les mosques de pastanaga funcionarà si desfeu les males herbes a temps. Com a remeis es van utilitzar "Decis", "Sharpei", amoníac.

Les femelles de xai deixen els ous a la part superior de la pastanaga. Després de l’aparició, les larves fan malbé les fulles i la planta s’asseca. La recollida manual d’ous, el processament amb pols de tabac i la solució de sabó ajuden a eliminar la plaga.

Arna del paraigua

Una arna marró és perillosa per a una verdura. La verdura afectada es torna fosca i s’asseca.

La plaga es combat mitjançant la recol·lecció mecànica d'erugues, excavant ajuda abans de plantar. Per polvorització amb lepidocida, s’utilitza enterobacterina.

Sota la influència de les plagues, la planta pot morir completament.

Llimacs nus, cucs de filferro

Les llimacs nues perjudiquen els cultius, fan malbé el fullatge i els fruits. A la verdura queda un rastre brillant de blanc. Com més aviat comenceu el tractament, més ràpid serà la planta. La lluita contra les llimacs consisteix a tractar les plantacions amb superfosfat o una solució salina al 10%.

El cuc de filferro és un cuc groc, la larva d’un escarabat de clic. Menja la fruita perjudica la fruita. Els cucs de filferro s’eliminen amb l’ajut de l’amoníac, que s’inclou en els fertilitzants, preparats “Aktara”, “Bazudin”.

Pulgó de pastanaga

Els petits insectes verds s’acumulen a les verdures, el fullatge es deteriora i les fruites es deformen. La solució de sabó, el tabac i la cendra ajuden a combatre la plaga. Com a mesura preventiva, quan fa calor, les verdures es ruixen amb aigua tèbia.

Primícia d’exclamació

Les erugues de papallones són molt nocives per a la verdura. Podràs lluitar contra ells amb l'ajut de "Decis", "Fury", infusió de camamilla.

Profilaxi

Les principals mesures preventives es consideren una atenció adequada i l’inici oportú del tractament quan es detecta alguna malaltia o plaga. No totes les malalties es poden tractar, sens dubte val la pena utilitzar-les.

Per a la prevenció de la fososi, s’introdueixen apòsits de fòsfor i potassi, les tapes s’eliminen a temps.

La prevenció de la bacteriosi inclou remullar les llavors abans de plantar-les al sòl i ruixar-les amb un homa.

Per evitar la cercosporosi, les llavors es remullen amb aigua calenta, els brots joves es ruixen amb solució de Bordeus.

Es podrà evitar l’aparició de taques marrons si apliqueu regularment un afluixament entre les files, especialment durant les pluges. Ajuda el tractament amb solucions de cua de cavall, celidonia i ortiga.

Conclusió

Les pastanagues morades són un vegetal ric en vitamines i minerals. El seu ús té un efecte positiu sobre el cos humà.