Combatre els pugons de la col mitjançant mètodes populars
Hi ha mètodes populars senzills i assequibles per combatre els pugons a la col. Es tracta de receptes orgàniques, inofensives i també provades per més d’una generació de jardiners.
Combatre els pugons de la col mitjançant mètodes populars
Rètols de pugons a la col
El pugó de la col és un insecte verdós. Els pugons poden ser alats i sense ales.
Es tracta d’un tipus de plaga de la col. Ataca les plàntules fins i tot abans de la formació del cap, així com els caps madurs de la col, que afecten les parts superiors i arrel.
Xuclant el suc, l’insecte atura el creixement i el desenvolupament, el cultiu es marchita i aviat mor per complet. Els mètodes tradicionals de lluita contra els pugons de la col ajuden a prevenir i evitar que el paràsit es multipliqui.
Com identificar el paràsit a la col
El pugó de la col és molt petit, la seva longitud és de fins a 3 mm. Molt sovint, el paràsit precipita les fulles inferiors de les plàntules i es multiplica molt ràpidament. Després de la derrota, la cultura perd el color, es torna groga i es torça. L’efecte és similar a l’afumament de fulles.
Al cap d’un temps, la verdura es deforma completament, les làmines s’enrotllen en un tub i el desenvolupament del cultiu s’atura. Un signe característic d’una llarga estada de pugons és una capa enganxosa i desagradable a tot l’arbust.
Per què és perillós el pugó de la col?
Continuant la reproducció, els pugons formen colònies, destruint no només la col, sinó també els veïns més propers. És un paràsit omnívor.
Els pugons també són un vector de malaltia. Segons les estadístiques, les primeres varietats de cultius, inclosa la col, són les més susceptibles als atacs de plagues.
Mètodes populars de lluita
La reproducció massiva dels pugons es veu frenada per les males condicions meteorològiques: pluges fredes i torrencials, vents de pluja. En altres casos, heu de combatre vosaltres mateixos el paràsit.
Podeu protegir la verdura en la fase de plantació de plàntules. Un remei eficaç per als pugons és el veí adequat al jardí. L’olor d’anet i tomàquet espanta els paràsits i impedeix que s’assentin al cultiu.
Els mètodes tradicionals de lluita ajuden a desfer-se de la plaga. Es tria una recepta adequada i, seguint les recomanacions, es tracten les zones afectades. Els brous es ruixen al matí o al vespre en un clima sec i tranquil.
Caldo de tabac
El paràsit de la col no tolera el tabac. El brou concentrat es ruixa sobre tot el cultiu. Per cuinar necessitareu:
- 5 g de tabac;
- 2,5 litres d’aigua.
Els ingredients es barregen, es deixen preparar durant un dia. A continuació, poseu-ho al foc, afegiu la mateixa quantitat d’aigua i deixeu-ho coure durant 2,5 hores. La solució es ruixa 2-3 vegades a la setmana.
Solució de vinagre
El vinagre ajudarà a eliminar les plagues
La forma més famosa i senzilla de lluitar contra una plaga és fer servir vinagre. Té una olor picant que els paràsits no toleren. El vinagre de taula es dilueix amb aigua i aigua sabonosa:
- una galleda d’aigua;
- Picada de 220 ml;
- 35 g de solució de sabó.
Tots els costats del cap estan pol·linitzats, especialment les fulles inferiors. Es processen un cop per setmana.
Solució d'alcohol
Una solució d'amoníac fa front a l'instant amb un pugó adult.Una gran quantitat de nitrogen provoca deformacions greus de la verdura, per tant, l'alcohol no s'ha de ruixar més d'una vegada cada 2 setmanes. Necessitarà:
- 5 litres d’aigua;
- 25 ml d’alcohol;
- 100 ml de solució de sabó.
Els ingredients es barregen, s’utilitzen a través d’una ampolla gran o d’un regador. S’han de processar els fulls inferiors de la verdura.
Cendra, canyella, pebre
Als paràsits no els agraden les olors brillants. La combinació d’aquests ingredients proporciona un remei excel·lent per a aquestes plagues:
- 15 g de canyella;
- 15 g de pebre vermell i negre;
- 150 g de cendra de fusta;
- 8 litres d’aigua no calenta.
Tot es barreja, es processa dues vegades a intervals de 4 dies. El procediment es repeteix cada mes.
Sabó de quitrà
El sabó de quitrà no només pot desfer-se dels pugons, sinó que també pot netejar les fulles del cultiu de tots els bacteris i contaminants enganxosos. Restaura l’activitat vital dels fulls. Com cuinar:
- 0,5 litres d’aigua calenta;
- 50 g de sabó de quitrà;
- 4,5 litres d’aigua freda.
El sabó es dilueix en aigua bullent, s’afegeix aigua freda, es ruixen els caps i el fons de la col.
Els remeis populars no són inferiors als comprats a la botiga. Quan es processen les plantes, les condicions meteorològiques (plujoses, ventoses), es té en compte la superfície de les zones afectades.
Profilaxi
Podeu evitar l’aparició de pugons seguint els passos següents:
- a la tardor, recolliu totes les soques de col, cremeu-les;
- a la primavera, quan planifiqueu la plantació de cultius, trieu el barri adequat;
- endurir les plàntules de col;
- en plantar un cultiu en forats, afegiu fertilitzants minerals, inclosa la cendra, al sòl;
- processar els caps de col com a mesura preventiva.
La prevenció no proporciona una protecció del 100%. Les fulles inferiors del cap de la col s’examinen regularment per detectar la presència de paràsits. El mateix es fa amb les cultures veïnes.
Contres dels remeis populars
El principal desavantatge dels remeis populars és la seva curta durada. La pol·linització es repeteix constantment i es controlen les condicions meteorològiques.
La recepta de decocció és senzilla, però requereix habilitat i temps addicional. Són extremadament curosos amb l’amoníac i el vinagre.
Conclusió
La inspecció regular, la cura, el coneixement dels mètodes populars de lluita i prevenció ajuden a cultivar cols de col sense additius químics.